A l’agost es va publicar una notícia d’aquelles que guaiten de sobte provocant ensurt i desapareixen amb la mateixa celeritat, emparades en la desmemòria. La qüestió és que se’ns advertia que possiblement el Constitucional suspendria la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, per mor dels daltabaixos que pateix contínuament l’esmentat Tribunal. Pot ser que si els membres de tan alt estament no saben deixar la seva coriàcia ideologia ...
A l’agost es va publicar una notícia d’aquelles que guaiten de sobte provocant ensurt i desapareixen amb la mateixa celeritat, emparades en la desmemòria. La qüestió és que se’ns advertia que possiblement el Constitucional suspendria la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs, per mor dels daltabaixos que pateix contínuament l’esmentat Tribunal. Pot ser que si els membres de tan alt estament no saben deixar la seva coriàcia ideologia de costat, és que no serveixen i haurien de dimitir. Però tal cosa crec que no passarà. Amb la llei anterior pràcticament tots els avortaments s’acollien al supòsit de “risc per a la salut física o psíquica de la dona” i no hi havia límit de temps d’embaràs per poder avortar. Amb la nova, no fa falta donar cap argument ni justificació fins a les catorze setmanes i no més. En realitat, la nova llei és més restrictiva que la d’abans, posa límits clars. Els partits polítics que fins a la modificació callaven i atorgaven però ara posen recursos al Constitucional, manifesten una certa hipocresia i sembla que vulguin fer patir les dones.
Per a mi, cruel n'és qui qualifica d’assassinat una interrupció de l’embaràs als primers estadis, perquè pel mateix fil argumental hauríem de considerar una mort qualsevol avortament espontani dins aquestes setmanes, fet que succeeix fins al 20% dels casos d’embarassos desitjats.
Si una dona es vol quedar embarassada i ja ha conegut avortament espontani, sap que fins a les catorze setmanes millor no fer plans ferms, ni comprar ni rebre peüquets perquè desprès, la decepció és més grossa. I el dol també; no per una mort, sinó el dol que segueix a qualsevol pèrdua, especialment quan s’hi havia dipositat una il·lusió immensa. Tenim dret a fer-li sentir que ha perdut un fill? No. Li hem de transmetre que la propera vegada anirà bé. Per tant anem alerta amb la terminologia; qui ha patit un avortament no és una mare, és una dona.
Si, pels motius que sigui, una dona es queda embarassada i no ho volia, tenim dret a obligar-la a ser mamà? Evidentment, no.
Haver tengut una filla, perquè no me va donar la gana avortar, just en fer els dinou anys, potser em dóna una mica d’autoritat per parlar de tot això. Per aquesta raó defens amb la mateixa força una al·lota que vulgui interrompre l’embaràs, com aquella que no ho vulgui, malgrat, de vegades, les pressions rebudes.
I confés estar molt preocupada per tanta joveneta irresponsable, que manté relacions sexuals des dels catorze anys per no sentir-se distinta a la vulgaritat imperant i a més no en vol conèixer les conseqüències. No era això l’alliberació de les dones. De veritat, no era això.
A qui no li han dit quan era infant No t'acostis a sa cisterna, que sortirà na Maria Enganxa i te'n durà!? Na Maria és un ésser de la nostra mitologia particular que suposadament viu dins fonts i cisternes i que dotada d’un ganxo, engoleix aigua endins els infants que no escoltant els seus progenitors, s’aboquen a la desgràcia. L’explicació etnogràfica a aquesta llegenda sembla que prové de la personificació que existeix en nombroses cultures de les anomenades dones ...
A qui no li han dit quan era infant No t'acostis a sa cisterna, que sortirà na Maria Enganxa i te'n durà!? Na Maria és un ésser de la nostra mitologia particular que suposadament viu dins fonts i cisternes i que dotada d’un ganxo, engoleix aigua endins els infants que no escoltant els seus progenitors, s’aboquen a la desgràcia. L’explicació etnogràfica a aquesta llegenda sembla que prové de la personificació que existeix en nombroses cultures de les anomenades dones d'aigua. Dites també aloges, goges, encantades, païtides (a Catalunya), nimfes de llacs o fades, són éssers màgics, éssers femenins que habiten en indrets d'aigua dolça. En el cas de Mallorca, habiten fonts, cisternes i gorgs i en general qualsevol indret amb presència d’aigua dolça. Les dones d’aigua en general, i na Maria en particular, són presents en la nostra cultura en diverses manifestacions. Així, en la literatura popular dites dones apareixen en la rondalla L'amo en Biel Perxanc i la dona d'aigua, (Rondalles V (1994), pàg. 79-83), i en La sirena de la mar (Rondalles, XXIV (1995), pàg. 70 i 71), ambdues recollides per mossèn Antoni Maria Alcover. Altrament, són l’argument principal del poema El Pou de l’amada, de Miquel Costa i Llobera: “Són dones d'aigua, les fades / a la fosca condemnades / des que en nostres encontrades / s'aixecà la vera creu…”. Tornant a Maria, existeix una immensa unanimitat sobre els seus trets físics: “na Maria Enganxa és una fadrina maleducada i guitzera” (Rubí Ribot 1999) o bé “s’assemblava més a la d’una vella malcarada o a la d’una malvada bruixa”, segons la descriu la llegenda situada entre Bunyola i Orient (Valero Martí 2009). Na Maria “sempre vetla amb un ganxo llarg i prim per si veu qualcú que guaiti dins la cisterna o el pou per enganxar-lo pel coll” (Rubí). Paral·lelament al fet generalitzat que habita dins l’aigua, a Bunyola existeix la creença que situa el seu hàbitat en una cova, al fons de la font d’en Ravenís (la mina que hi ha al marge de la costa de l’Estació) (Valero Martí 2009). Pel que fa a demés manifestacions populars, en la sortida de S'Estol del rei En Jaume a Alcúdia el primer cap de setmana d'octubre, hi fa acte de presència na Maria. És un caparrot que representa una dona major, lletja i arrugada, vestida de colors cels i blavosos simulant les aigües que l’emparen i que encalça els més petits amb una granereta per banyar-los, un ganxo de collir figues i un poal. La versió més dispar assegura que na Maria viu a Felanitx, dins la Font de Santa Margalida. En aquest cas és una bella dona d’aigua que per encanteri d’una fada que n’estava gelosa, de la seva bellesa, la condemnà a viure per sempre més dins els carrerons que es troben baix de dita font tot accedint-hi per un portaló forrellat. Na Maria, que sempre vetlla, surt del seu amagatall i amb un ganxo de collir figues enganxa per una cama els inconscients que gosen destorbar-la. En la Xa Trobada de Gegants de Palma (juliol 2006) fou presentat el caparrot de dita versió de Felanitx –dona hermosa–, que fa parella amb so Gegant des Maculí. Na Maria també dóna nom a una Colla de dimonis, de ses Salines. Altrament, una bella narració versificada (Josep Lluís Aguiló (2005) ens acosta a una versió menys traumàtica del mite aquàtic. Són molts els referents populars de na Maria. De fet, si fa no fa, cada llar i cada família, n’aporta la seva pròpia versió. La seva llegenda és un clar exemple de bellesa i crueltat alhora, freqüent per altra banda, en l’imaginari col·lectiu illenc.
Fa deu o vint anys l’anunci d’una treva o d’un alto el foc per part d’ETA era rebut amb una mescla d’alleujament i d’esperança. L’organització terrorista encara feia molt de mal, matava i segrestava més o menys quan i com volia i, a més, jugava un paper fort i insidiós –decisiu– dins el conjunt de la societat basca. L’alto el foc fet públic ahir, en canvi, ha estat rebut, purament i simple, com una mostra més de la seva irreversible feblesa. Encara més: com una ...
Fa deu o vint anys l’anunci d’una treva o d’un alto el foc per part d’ETA era rebut amb una mescla d’alleujament i d’esperança. L’organització terrorista encara feia molt de mal, matava i segrestava més o menys quan i com volia i, a més, jugava un paper fort i insidiós –decisiu– dins el conjunt de la societat basca. L’alto el foc fet públic ahir, en canvi, ha estat rebut, purament i simple, com una mostra més de la seva irreversible feblesa. Encara més: com una constatació que les dures polítiques antiterroristes dutes a terme pels darrers governs espanyols –el segon d’Aznar i els dos de Zapatero– han estat d’una eficàcia perfecta, implacable, total. Podem discutir si la il·legalització de l’entorn polític etarra aprovada per Aznar entrava dins el marc democràtic (des del meu punt de vista, no hi entrava, almenys moralment). Podem discutir, també, si la tasca policial ha fregat en determinats episodis la conculcació dels drets humans –detencions indiscriminades, tortures o incomunicació alegal dels detinguts... I podem discutir fins i tot si, per al bé d’una futura reconciliació de la molt fracturada ciutadania basca, no hauria estat molt més convenient i pedagògic arreglar el problema d’ETA mitjançant el diàleg i no mitjançant la mà dura. Però el que no es pot discutir de cap de les maneres és que, amb la bateria de mesures enumerades, Espanya ha aconseguit el que pretenia. I el que pretenia, alerta!, no era únicament deixar ETA mig KO. També pretenia dues coses més. Primera: desactivar el component èpic que l’estratègia de lluita armada podia tenir encara per a alguna gent. I segona: fer que els terroristes deixassin de ser percebuts com uns herois lliurats a l’aventura i el martiri i presentar-los com una colla d’il·luminats perversos, sense cap sentit de la dignitat humana i sense cap sentit tampoc de la realitat. Després d’haver comès centenars d’atemptats, després d’haver donat tota la munició del món a l’espanyolisme més ranci, després d’haver menyspreat, amenaçat i debilitat durant anys el nacionalisme basc més solvent i democràtic, ETA pot proclamar tots els altos el foc que vulgui. No pot esperar, però, que els seus plantejaments i ofertes siguin respectats ni presos en consideració. Humanament, ha perpetrat massa crims. Políticament, ha comès massa imbecil·litats.
Respecte el projecte en si: ¿hi havia ningú que pensàs que el projecte de reforma de la Platja de Palma s’acolliria en positiu i de manera unànime? ¿Hi ha manera humana de refer un conglomerat urbanístic tan heterogeni sense trepitjar ulls de poll? ¿Pretenia algú que hotelers, comerciants i veïns acceptassin la proposta de manera automàtica i sense contestació? Pel que fa a l’oportunitat, just ara: presentar el projecte el mes d’agost, ¿és la millor manera d’esquivar ...
Respecte el projecte en si: ¿hi havia ningú que pensàs que el projecte de reforma de la Platja de Palma s’acolliria en positiu i de manera unànime? ¿Hi ha manera humana de refer un conglomerat urbanístic tan heterogeni sense trepitjar ulls de poll? ¿Pretenia algú que hotelers, comerciants i veïns acceptassin la proposta de manera automàtica i sense contestació? Pel que fa a l’oportunitat, just ara: presentar el projecte el mes d’agost, ¿és la millor manera d’esquivar la polèmica, o el mètode adient per aconseguir notorietat? ¿És el darrer any de la legislatura (autonòmica) el moment més bo per presentar un projecte estrella? ¿Es podrà d’aquí al mes de maig posar-hi alguna primera pedra? De totes les institucions implicades, ¿quina ha de menester posar alguna primera pedra abans del mes de maig? Què és més necessari, posar-ne o llevar-ne (de pedres)? Respecte dels “equipaments”, ¿veurem mai el bulevard de Peguera trasplantat a Torre Rodona? Què val més, un centre comercial o un bulevard? Què val més un centre comercial o una zona humida? Es poden refer, les dunes? Qualcú vol refer-les? Què ven més, una platja verge o un “espai urbà reinventat en clau mediterrània”? Qui hi guanya més, amb l’única opció construïble? Es pot “reinventar”, la balearització? Hi ha qualcú que la vulgui tornar enrere? Preguntes soltes: qui fa feina per a qui? Hi haurà esponjament de bon de veres, o només veurem fotos? Hi ha fotos que resten vots? És aquest un projecte abocat al tot inclòs? Es pot vendre tot inclòs de qualitat i impulsar els serveis d’”oferta complementària”? Quan la majoria dels hotels de la platja de Palma siguin de cinc estrelles, ¿deixaran més doblers als comerços mallorquins, els milers de turistes que hi passen cada any? El model que es desprèn del projecte, ¿és un nou model o una nova versió del que encimenta l’Illa des de fa cinquanta anys? ¿Es pot dormir en un hotel de cinc estrelles i ser un turista d’espardenya? ¿Ha estat mai rendible, el turisme d’espardenya? Cap a quin tipus de turista s’ha dirigit la indústria instal·lada a la Platja de Palma? Es podrà reformar mai, o serà una projecte etern?
Potser les darreres setmanes del govern tripartit a Catalunya encara duguin algunes bones propostes per als ciutadans. Els partits que en formen part han de treure pit i aprovar algunes de les coses que tenien previstes en els seus programes electorals per tal de fidelitzar els antics clients malgrat que les enquestes diuen que ho tenen magre i que només Iniciativa mantendrà els seus resultats. Sembla fet una quasi majoria absoluta de Convergència, que només haurà de triar els seus ...
Potser les darreres setmanes del govern tripartit a Catalunya encara duguin algunes bones propostes per als ciutadans. Els partits que en formen part han de treure pit i aprovar algunes de les coses que tenien previstes en els seus programes electorals per tal de fidelitzar els antics clients malgrat que les enquestes diuen que ho tenen magre i que només Iniciativa mantendrà els seus resultats. Sembla fet una quasi majoria absoluta de Convergència, que només haurà de triar els seus socis per governar. La festa de la democràcia arribarà, si no hi ha contraordre, el 28 de novembre, en ple Barça-Madrid, que sí que és quelcom veritablement important per al país i que sempre cau a la mateixa data –la qual cosa mostra que els amos de la lliga no creuen en el sorteig pur i dur, sinó en el sorteig induït.
Una d’aquestes darreres propostes que s’aprovaran té a veure amb l’ús del català a les universitats. El conseller Huguet vol que tots els professors que optin per quedar-se a Catalunya o que vulguin millorar la seva plaça en l’actual sistema universitari tenguin el nivell C de català. La mesura és d’una lògica tan acollonant que cau pel seu propi pes. Són professors universitaris i per tant funcionaris, o sigui que han de saber la llengua del país i ho han d’acreditar tant com els altres ciutadans que opten a llocs fins i tot inferiors i als quals també se’ls exigeix aquest requisit.
Ciudadanos ja ha dit que això és provincià. Amb una mica de sort aquest grupúscul sortirà del Parlament en els propers comicis perquè la democràcia pot tenir errors, però al cap de quatre anys sol solventar-los (encara que el seu lloc el pot ocupar la perillosa Plataforma per Catalunya). Els professors han de saber la llengua del país on imparteixen les seves classes. I seria bo que l’exemple català també arribàs a les Illes Balears i a la UIB ara que al Govern actual li queden nou mesos de governar i seria convenient que demostrin que fan alguna cosa. Un decret com el català no estaria gens malament per començar.
