Dialogant i compromès, a Crespí li pesava encara la decisió del 2007 de presentar-se en la llista d'UM com independent sense el coneixement ni el consentiment de la seva formació. Una “incoherència” assumida que, paradoxalment, li ha posat l'escó a l'abast. “Entesa ha de guanyar pes per les seves idees, i no a costa d'un altre partit”.

Per què no serà diputat?
Realment hi ha hagut un debat molt interessant. Un doble debat; primer dins del propi partit sobre la conveniència o no [d'entrar al Parlament], i després amb els altres partits, tal i com ens vàrem comprometre, per veure si realment la meva entrada era positiva i ajudava a qualque cosa. Després de totes les converses, i d'analitzar quin seria el posicionament dels partits amb la nostra entrada i el seu posicionament dins la crispació que hi ha actualment en el Parlament, hem vist que el meu ingrés a la Cambra no era positiu. Era, per tant, un altre problema entre els molts que ja hi ha actualment, perquè creava una disputa entre els diferents grups. La nostra intenció era ajudar, posar oli en totes les situacions, i tampoc ens han considerat un interlocutor vàlid per fer aquesta feina. No volem agafar l'acta de diputat de cap partit, entrar de mala manera al Parlament.

Per què creu que els altres partits no us consideren un interlocutor vàlid?
En les negociacions el que ens deien era, per una banda, que la meva acta, evidentment havia de ser d'UM, i des d'UM entenien que això havia d'implicar una acceptació no només de l'ideari polític, sinó també de l'ideari estratègic, cosa que nosaltres no compartim. No compartim aquesta famosa pinça [entre UM i el PP]. Podem compartir votacions allà on la lògica sigui l'adequada, però no podem dur aquest govern en situacions límit. Per aquí no hi passàvem, i UM no acceptava que nosaltres tinguéssim un perfil propi en aquestes qüestions. Per tant, com que no es tracta de tenir un diputat només per tenir un diputat, hem dit que no. Les intervencions del Bloc davant d'aquesta situació, que ens volien situar al costat d'UM... Crec que en aquests moments no és qüestió d'estar al costat d'UM, sinó de tenir perfil propi, i seguir fent feina com Entesa.

L'han acusat de trànsfuga.
Ho he llegit als diaris, però difícilment es pot acusar de trànsfuga algú que encara no ha entrat. Per tant supòs que els meus “no amics” diran que he estat a punt de ser un trànsfuga.

Aquesta decisió aproxima Entesa més a UM o al PSM?
A cap dels dos. Ens aproxima a Entesa. Nosaltres volem ser Entesa, i hem demostrat que som un partit sobirà que estem en bona línia. Ja fa temps que volem deixar de ser mediàticament “els escindits del PSM”. Cada vegada ve més gent que no és escindida del PSM, afortunadament, i per tant quan aconseguim llevar aquesta etiqueta mediàtica, serà quan el projecte d'Entesa tendrà la força que ha de tenir. Cada dia som més, i seguesc pensant que som el futur. I ho serem si no ens plantejam recursos tàctics a curt termini. El nostre objectiu com a país no són les eleccions, hem de mirar més enllà. Ja hem fet una travessia del desert, i si n'hem de fer una altra...Som el futur.

Entenc per tant que de cara al 2011 es presentaran en solitari?
És una de les opcions que en aquest moment està pesant més, però aquesta és l'opinió d'en Mateu Crespí. Afortunadament, a Entesa s'estan parlant molt les coses, no només a l'executiva i a la permanent, sinó que aprofitem tots els mitjans que tenim a la nostra disposició.

Són conscients que no havent entrat al Parlament perden visibilitat, perden pes?
Sí, probablement. Però el que no volem és que Entesa guanyi pes a costa d'un altre partit. Nosaltres hem de guanyar pes defensat les nostres idees, i construint perfil allà on ho podem fer. Tenim agrupacions locals, i tenim molts de grups independents que volen fer feina amb nosaltres.

Com creu que rebran aquesta renúncia els altres partits?
M'és igual el que pensin. És una decisió sobirana d'Entesa, perquè jo particularment vaig dipositar la meva decisió, que havia de ser personal, sobre el meu partit. I per tant si Entesa ha decidit això, el que pensin els altres partits m'és igual.

I amb aquesta decisió qui guanya: UM, el PSM, el PP?
Guanya Entesa. Nosaltres vàrem dir que estàvem disposats a entrar. Que si entràvem era una incoherència del plantejament d'Entesa, però que la situació del país i del Parlament feien que, si podíem ajudar, entràvem. Per tant, la nostra predisposició hi era.

Han tengut por de la pressió mediàtica que hi podia haver hagut en cas d'acceptar?
La resposta dels mitjans aquests últims dies ha estat molt positiva perquè en general han entès el què dèiem. És evident que si haguéssim entrat un poc a la força, aquí sí que els mitjans de comunicació haguessin anat en contra nostra i no hagués estat bo ni per a mi en particular ni per Entesa en general. El nostre, d'entrada, era un missatge mal d'entendre però crec que l'hem sabut vehicular en els mitjans tal com volíem.

A títol personal: li hagués agradat ser diputat?
I tant. Si una cosa fa il·lusió a un nacionalista és ser membre del Parlament del seu país. Em fa molta il·lusió, però no és el moment. He estat a punt de ser diputat dues vegades... a la tercera ho seré, si els meus companys d'Entesa així ho volen.